Arquitectura
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Art > Arquitectura
L'arquitectura es l'art de projectar i construir edificis o espais per a l'ús dels humans. Les seves peculiaritats respecte les altres arts són:
- La primacia dels aspectes materials i tècnics.
- L'aspecte funcional: ha de servir per a allò pel que ha estat creada.
- L'espai interior que, definit per uns límits físics -murs- determina un volum i possibilita un recorregut interior.
- L'extrema localització, atès que no és fàcilment traslladable d'un lloc a un altre.
No es coneix un edifici fins que s'ha estat dins d'ell, fins que s'ha experimentat el seu interior i analitzat les relacions d'aquest amb l'exterior. Per això la nostra experiència arquitectònica és reduïda.
Tanmateix, no totes les arquitectures són iguals, atès que no totes persegueixen els mateixos objectius:
- L'arquitectura popular busca la solució òptima de la funció amb els materials i les tècniques constructives pròpies de la zona, amb una participació directa de l'usuari en la seva construcció, i amb un repertori formal senzill.
- L'arquitectura funcional busca només la utilitat sense cap pretensió artística (les nostres ciutats en van plenes)
Al llarg de la història ha anat variant la concepció que es tenia de l'arquitectura:
- Proper Orient: temples i tombes adreçades a exaltar i glorificar els déus i sobirans. Monumentalitat.
- Grècia: edificis destinats a les activitats dels ciutadans (temples, teatres, mercats...). Humanitzada.
- Imperi Romà: edificis destinats a satisfer les necessitats constructives (religioses i civils) de l'Imperi (vies, aqüeductes, ponts, teatres, termes...).
- Edat Mitjana: es restringeix la qualitat arquitectònica a les obres religioses. Comença la diferenciació entre operarius (el qui dirigeix la construcció) i artífex (el qui hi treballa).
- Renaixement: es consideren les esglèsies, els palaus i l'arquitectura civil pública com les tipologies principals de la gran arquitectura (es revaloritza l'arquitectura romana i es menysprea la medieval). En el segle XVI, la vila suburbana (residència d'estiueig o centre econòmic agrari) entra a formar part de l'arquitectura.
- Barroc: triomfa l'arquitectura representativa i propagandística (esglèsia i palaus) i es dóna importància a l'urbanisme (traçat de carrers, places, hospitals...)
- Modernisme: la residència de l'alta burgesia rep consideració artística, així com les obres fetes amb els nous materials (ferro, vidre i formigó) que, fins ara, només es consideraven obres d'enginyeria.
Es poden resumir els principals sistemes constructius en funció dels tres descobriments estructurals bàsics:
- Dos elements verticals poden suportar un element horitzontal (arquitectura adintellada).
- L'arc, que permet construir grans espais interns sense obstacles, ja que transmet el pes i les forces a les parets (arquitectura voltada).
- El ferro i el formigó, que possibilitaran la construcció d'un esquelet intern a l'edifici amb els que els murs perden la funció de suport i es poden elaborar solucions agosarades.
Enllaços que s'hi relacionen:
![[Portada]](/web/20040317103628im_/http://ca.wikipedia.org/images/wiki-ca.png)